dissabte, 12 de novembre del 2011
La senyora del moneder obert
Hi ha una dona gran, molt afable, que compra cada dia el diari i que, com que no s'hi veu gaire bé, em dona el moneder perquè agafi jo mateix les monedes. Sempre em fa pensar que, si amb aquesta edat ha aconseguit mantenir aquesta confiança en la gent, es perquè és -i ha sigut- molt bona persona. No hi ha res que pugui admirar més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada