La trista addicció del meu gat a les pastilles

Em comença a preocupar el meu gat Spawn i la seva addicció a les pastilles... m’explico:
No sóc dels que dormen gaires hores. De fet, hi ha temporades en les que em costa molt no passar-me les nits donant voltes sobre mi mateix, per el que intento recórrer a la valeriana per poder descansar una mica i, d’aquesta manera, no sentir-me amb poques forces durant el dia. Al fer-ho, tan sols a l’obrir el calaix de la meva tauleta de nit (que és on guardo els comprimits de l’ esmentada herba), l’Spawn apareix a l’habitació miolant, i assetjant la caixa de pastilles. És igual que, en aquell moment, estigués a l’altra punta del pis o, de vacances, a l’altra punta del planeta, ell fa acte d’aparició i, amb ansietat, salta sobre les meves sempre esgarrapades mans. Com que no estic gaire segur de que la valeriana sigui gaire bona per els felins, tan sols deixo que s’apropi als comprimits perquè pugui olorar-los una mica... acte suficient perquè el meu gat es posi al terra panxa enlaire i comenci a fer moviments estranys, com si fos un drogoaddicte en ple xut. Es trist veure’l fora de si per culpa d’aquesta trista addicció.
Per cert, per si algú s’ho pregunta, la gent propera a mi m’han prohibit tornar a donar-li nom a qualsevol altre ésser viu, després de veure el nom que li vaig posar al meu gat... però juro que tenia un motiu que, un altre dia, potser explicaré.

El misteri de les angines repetitives

Després d’uns dies de descans, és entranyable retrobar-me amb el primer client del dia i veure com quasi em rebateja, esternudant a sobre meu. Sort que s’ha posat la mà a la boca per protegir-me de la dutxa... just la mateixa que després ha fet servir per donar-me l’import del diari que ha comprat. Després la gent no entén perquè agafo tantes angines...