Avui he tingut davant dues dones de mitjana edat, molt estirades, que han decidit comprar un regal de mainada que valia 2,95 euros. "Nen, a això li fiques algun paper per sobre o el que sigui, que és per regal", m'ha dit altiva una d'elles, sense dir ni hola, mentre allargava la mà per donar-me 3 monedes d’euro. Després de rebre el canvi, i al mateix temps que jo anava embolicant, la dona que havia pagat es veu sobtada per un euro que li donava la seva amiga:
-Té ja estem en paus – diu Dona Estirada 2
- (Dona Estirada 1 es mira la mà i dubta uns segons) Home... jo no diria tant! Potser m’hauràs de donar una mica més, no?
- A veure, si són 2,95, la meitat són... -llarga pausa. Les dues dones estirades es concentren en aquesta complexa operació. Jo dubto si he de treure o no una calculadora- ...2 euros!!.
- Això! 2 euros!
I així, després de que Dona Estirada 2 li pagués 2 euros a Dona Estirada 1, les dues dones han marxat tan contentes de la botiga amb el seu regal, deixant-me amb un únic pensament al cap:
"Estúpidas, estúpidas mostrorratas..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada