Sempre em passa el mateix.
Intento trobar el carregador de piles que sé que està a la
habitació on tinc apilonades les coses velles, i ho trobo tot,
excepte el puto aparell que vaig comprar ja fa més de dos lustres, a
Andorra. I quan dic tot, vull dir absolutament tot. Fins i tot amb el
meu jo del passat, amb el qual m'he retrobat fa una estona.
Entre vàries publicacions
velles, em trobo amb el primer article meu que, d'alguna manera, vaig
poder publicar: “Etiquetes”. Em passo una estona llegint-lo. En
ell, venia a criticar la mania que té tothom de veure i jutjar les
coses de manera ràpida, utilitzant simples etiquetes bidimensionals.
Uns quants exemples que posava:
- No mirar una pel·lícula perquè la gent diu que és dolenta, però comentar, sense complexes, que ho és sense haver vist ni el trailer.
- Criticar la obra d'un autor que encara no s'ha publicat, perquè tot el que ha fet en els últims temps és “dolent”.
- Saber que el “jefe” és una mala persona, perquè no pot ser d'una altra manera, si és el teu cap.
- No fer “l'esforç” de conèixer del tot a la noia que tens al costat i de la qual sembla que t'estàs quedant penjat, perquè el teu amic t'ha dit que és molt fan dels còmics de mutants, i tu ets més de Vengadores. A més se l'ha demanat ell primer i, com que ja té la etiqueta posada i segur que és molt feliç al seu costat, tu t'has d'apartar (més tard, quan tot el tema acaba amb una ordre d'allunyament per assetjament, potser te n'adones que no calia fer tant de cas al teu amic).
Una vegada llegit tot això
que acabo de resumir, m'han quedat les ganes de dir-li vàries coses
al meu jo del passat:
- A veure... tiu intens... era un article per un puto fanzine de còmics! No podies parlar de John Byrne, com feia tothom per aquell temps?
- Aquest article ens l'hem llegit tan sols tu i jo. L'editor et va dir que era molt xulo però tan sols perquè necessitava omplir aquella pàgina. Creu-me i practica molt més.
- En un futur fliparàs. Ara la gent no tan sols jutja fent servir etiquetes, sinó que és capaç d'arruïnar la vida dels altres per quatre caràcters que potser van ser escrits poc temps després d'aprendre a escriure. I perquè ho deia una cançó que sonava. Imagina!
