Qualsevol persona que treballi a algun tipus
de comerç, tard o d’hora es troba amb algú que vol evitar la part d’haver de
pagar, a l’hora d’emportar-se allò que li agrada. De vegades, són casos
evidents que es delaten a si mateixos. Per exemple: si tenim la sensació de que
una persona que no coneixem de res es mostra excessivament simpàtica amb
nosaltres, i intenta allargar artificialment una conversa que no té sentit, pot
ser una errada pensar que aquella situació és deguda a que la samarreta nova
que ens hem comprat ens queda molt bé. Per molt que la nostra parella o la nostra mare
hagin insistit molt en aquest sentit, cal donar un cop d’ull al voltant
per veure si no hi ha una segona persona a l’extrem oposat de la botiga que es
va engreixant a cada segon que passa, sense menjar res.
Això són els casos evidents, però n’hi ha d’altres...
Diumenge passat, una dona gran que acabava de
sortir de missa -tenim una església quasi al costat-, va entrar a la llibreria.
Mentre jo anava despatxant gent, es va quedar una estona mirant les revistes. Poc
després, es va apropar a la caixa i em va posar a sobre del taulell un Punt. El
problema es que de seguida em vaig adonar de que era un Punt més gruixut que
els altres...
Com que moltes vegades els suplements del Punt
“salten” al col·locar els diaris, en un primer moment em vaig pensar que aquest
era el cas i que m’havia equivocat col·locant dos "Presència" en un mateix
exemplar. Ni de conya em podia imaginar que em trobaria amb un Hola, un Lecturas
, un Pronto i un suplement dominical d’El País, a l’obrir-lo. Sense que em donés temps de
dir res, la dona va exclamar:
-
Ui! Es que... com que sé que els
diumenges els diaris porten coses, jo em pensava que avui anava amb tot això!
Acte seguit, vaig continuar una estona més al·lucinant i
sense paraules...
