No vaig poder evitar treure el nas per veure què havien muntat a la plaça on, en els temps en els que sonava per tot arreu aquesta cançó, et podies trobar amb qualsevol de les pel·lícules que va fer el mític grup infantil, anunciada a la cartellera dels cinemes ABC (per sort, el cinema continua estant igual de present avui dia, en el mateix indret, gràcies als Albèniz plaça).
M’esperava trobar a un grup d’aquells que toca en directe per la mainada, en una festa que hagués atret a molts de pares i nens, com sovint passa en aquella plaça... però no va ser exactament el que hi havia. La música suposo que sortia d’algun equip de música portàtil, amb bons altaveus, que jo no vaig saber veure. El que sí que vaig veure és a 3 o 4 nens amb edats aproximades d'entre tres i vuit anys, que miraven amb ulls com plats als que vaig deduir que eren els seus pares, avis i oncles. No descarto que també estigués implicat algun (ex-) amic familiar. La qüestió és que els adults ballaven al ritme de la música, disfressats amb nassos de pallasso i perruques de colors. En un determinat moment de la cançó, els participants van coordinar el seu ball, van agafar una gran lletra de colors de no sé on i es van alinear formant la frase “Felicitats Pau”. Havien muntat un flashmob d’aniversari! Molt original i divertit!
Més divertit encara va ser quan es va acabar la cançó i el DJ va decidir fer sonar el “Todos los días sale el sol” de Bongo Botrako. Els nens van passar del “cumpleaños feliz, cumpleaños feliz, te desean tus amigos de Parchís” al “soñando en tus bragas, perdiendo la vida, cruzando fronteras que no eran prohibidas; hagamos el amor, fluyamos tu y yooooo”. Això sí, per alguna raó que tan sols ells saben, van interrompre el ball del “chipirón” i van tallar la cançó, donant per finalitzada la festa.
Històries familiars d’un diumenge pel matí a Girona...
