Un home i una dona em demanen el llibre "Polseres vermelles" de l'Albert Espinosa, per regalar al seu fill. Vaig a buscar el "El món groc" i els hi dono. Se'l queden mirant durant uns segons. Silenci dramàtic. Al final, em diuen que aquell no és el llibre que busquen, ja que ells volen "Polseres vermelles" del mateix autor. Els hi explico que "Poseres vermelles" és el nom de la sèrie de televisió, però que el llibre en el qual aquesta es basa és "El món groc". Els hi ensenyo que en el mateix llibre hi ha un faldó que posa (amb lletres molt grans) "el llibre en el què es basa la sèrie d'èxit Polseres vermelles". Silenci dramàtic un altre cop. La dona no es creu res del que li he dit i em diu el seu fill havia vist el llibre en el Carrefour. I que era de l'Albert Espinosa. Agafo aire...
Explico que el seu fill potser havia vist els DVD o alguna cosa semblant de marketing la sèrie, però que l'Albert Espinosa no ha escrit cap llibre anomenat "Polseres vermelles". Com que en continuen replicant, acabo repetint vàries vegades (mig histèric): "el llibre polseres vermelles no existeix! NO EXISTEIX!!". Al final, es compren "El món groc" no gaire convençuts, i em pregunten si es pot tornar.
Quan marxen, em giro cap a la meva esquerra, totalment derrotat psicològicament, i veig al meu company Ivan, que havia presenciat tot el que havia passat, descollonant-se de mala manera...
dissabte, 19 de novembre del 2011
dimarts, 15 de novembre del 2011
Somnis dolorosos
Avui he tingut un somni recorrent: tornava a jugar a bàsquet. Després de molts d'anys, estava un altre cop en el pavelló de Salt esperant a la banqueta el meu torn per sortir a pista. Quan ja semblava que no jugaria ni un minut, l'entrenador es gira cap a mi i decideix fer el canvi. Tinc moltes dificultats per treure'm el xandall i trigo molt en fer-ho (coses dels somnis), però al final ho aconsegueixo. Salto a pista. El meu equip recupera la pilota en defensa i he de còrrer cap a la cistella contrària... però en aquell moment tinc una rampa en el bessó... una rampa REAL que em fa molt de mal i que em desperta de cop, en una manera horrorosa de fer-ho. Tinc la zona encara una mica adolorida.
En resum: m'he lesionat SOMIANT que jugava a bàsquet... serà veritat que ja tenim una edat?
En resum: m'he lesionat SOMIANT que jugava a bàsquet... serà veritat que ja tenim una edat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
El que m’ha passat avui és, com diria en Barney Stilson , llegendari. Una noia jove estrangera -probablement, estudiant del programa Erasm...
-
No sé si sóc l’única persona que li passa, però no puc evitar tenir-li certa animadversió tant al mòbil com al telèfon fix. Per alguna raó, ...
-
És un clàssic de cada diumenge. Just abans d’anar al dinar al qual han estat convidats, hi ha persones que van a la recerca de qualsevol est...