Adolescents addictes

Hi ha dos o tres grups d'adolescents addictes al manga que, cada cop que surt algun número de les seves sèries favorites, es posen a cridar i a cel·lebrar-ho, provocant que gran part de les meves neurones s'acomiadin de mi i, directament, se suïcidin. Si actuen així per un còmic, què faran en el moment en el que aconsegueixin... bé, millor deixar-ho estar...

Entrar sense poder sortir

És una putada quan el tancament centralitzat d'un cotxe es trenca. Ara mateix, tenim un Seat Ibiza en el que podem entrar sense tenir cap garantia de poder sortir. Per fer-ho (en qualsevol de les portes que volguem utilitzar), hem de baixar la finestra i treure la mà per ella, per intentar arribar a la maneta de la porta. Cal tenir el contacte posat (l'elevallunes és elèctric) i estudiar molt bé la posició i la mà que utilitzem ja que, més d'una vegada, m'he fet mal al dit gros intentant dur a terme aquesta "operació sortida" (sí, ja sé que per la resta dels humans això té un altre significat).
El no va a més es va produir fa pocs dies quan, al voler sortir del cotxe, em vaig adonar que la maneta exterior tampoc funcionava. Vaig intentar provar amb la porta de l'acompanyant i no vaig tenir sort. El cotxe estava totalment tancat. En aquell moment, vaig mirar cap als seients de darrera, de manera ràpida, per si em sortia un assassí en sèrie que em volgués pelar (era una situació típica que he vist a uns quants milers de pel·lícules). Per sort, l'única cosa que va sortir va ser la sensació de que potser hauria de veure menys films.
Finalment, vaig arribar a una conclusió meditada i lògica del que havia de fer per sortir d'aquella situació: pitjar repetidament i de manera histèrica el botó del tancament centralitzat, fins que sentís el familiar soroll de la maquinària que m'anunciés que ja podia obrir la porta. Vaig trigar una mica, però el pla va funcionar.

Sort que, en uns dies, jubilarem el cotxe...