Diari de guerra, dia 2

Demà ja és Nit de Nadal i ens ataca una gran massa de gent desesperada que va a la recerca de regals. Veig cares de desesperació i angoixa entre clients que veuen com les esperances de trobar el darrer llibre de Ferran Adrià per demà, es redueixen a zero. Em trobo amb les mirades buïdes d'aquells que persegueixen trobar alguna cosa que, en el fons, saben que mai trobaran. Escolto les súpliques i plors d'aquells que em demanen que, per pietat, els aconselli alguna cosa. Intento amb totes les meves forces no plorar jo mateix a l'haver d'embolicar qualsevol cosa que em posin per davant, des d'un llibre a un boli Bic (verídic). No ho aconsegueixo.

Fets destacats del dia:

- Una persona m'ha dit que estava mig marejat d'ensumar perfums a la perfumeria i, com que no volia pensar, m'ha demanat que li aconsellés tres llibres: un per un home de 62 anys; un altre per un altre home de 45 i l'últim per una dona de 30. Crec que és la persona número 10.000 que em demana una cosa semblant i, fins ara, he aconseguit no insultar a cap d'elles.

- També he resistit la temptació d'agredir a aquells que passen de la persona a la qual estic atenent en aquell moment, i volen que els hi busqui tal o qual cosa sense esperar.

- Un home (molt pesat) al qual estava despatxant, m'ha començat a fer mil i una preguntes, alhora que em feia embolicar mil i un regals, desesperant a una persona que estava darrera seu esperant i que, de manera impacient, ha marxat tot rondinant. No passaria res d'especial si no fos perquè aquesta persona era el meu ex professor de català de 8è, el Sr. Ramon... i veient la mala llet amb la que ha sortit de la llibreria, fa que sigui possible que trobi la manera de catejar-me retroactivament. Espero que no m'hagi reconegut...

En fi, faré servir les poques forces que em queden avui per desitjar-vos un MOLT BON NADAL A TOTHOM!!!!!! A atipar-se de coses bones, que ja toca...

Pèrdua del romanticisme

Desmitificant mites:

- "Take on me" (A-HA, 1984): A primera vista, sembla una cançó molt romàntica que va sobre un noi maco que coneix a una noia maca, i vol fugir amb ella (recolzada per un vídeo maquíiiiissim i súper romàntic, amb herois, acció, drama i aventures). Malgrat això, si ens fixem bé en la lletra, ens adonarem que la cosa és molt més simple... tan simple com un típic tiu que va molt cremat (possiblement borratxo) i que es posa molt pesat amb una tia que troba, per intentar fer coses amb ella. La cosa es posa molt i molt xunga cap a la part final de la cançó ("estás huyendo... iré por tu amor de todas maneras")

Sí, sé que gran part d'aquesta desmitificació és mèrit de la "gran" traducció que han fet en el vídeo...

http://www.youtube.com/watch?v=-zOzMR6J08w

- "The sun always shine on TV" (A-HA, 1984): Per si algú dubta del que comento amb "Take on me", tan sols cal que vegi la segona part del vídeo (perquè hi ha una segona part). El tiu cremat aconsegueix per fi muntar-s'ho amb la tia i, seguint una clàssica reacció masculina, desapareix (i molt ràpid). Després, marxa amb els seus col·legues per rememorar i celebrar el tema. "Toqueu-me! Creiu-me! Abraceu-me!". Molt típic tot.

http://www.youtube.com/watch?v=OatoAN96-qQ

Diari de guerra, dia 1

Ahir vam iniciar el nostre particular compte enrere a l'infern. Ja es comencen a notar petites aglomeracions; petits brots d'histèria i ansietat entre els clients; les primeres mil persones que et pregunten "què li regalaries a un/a noi/a de 1X anys que no llegeix" (resposta: res que tingui lletres?); els primers símptomes d'agarrotament a les mans després d'empaquetar...

Fet destacat del dia:

- Un client em va preguntar si tenia el llibre "Fish". Després de consultar a la nostra base de dades, li dic: "amb aquest nom, tan sols em surt un d'empresa que ara mateix no tenim disponible". Em contesta que no és aquest, ja que no té res a veure amb temes empresarials. Creu que es tracta d'una novel·la. Jo intento insistir: "no l'ha escrit un autor que es diu Lundin?". Em diu que està segur que no és aquell autor.
En aquell moment passa la meva companya de feina Eva i li pregunto si a ella li sona el llibre "Fish" (potser estava entrat amb un altre nom a la base de dades, i a ella li sonava). Es dirigeix cap al client i li pregunta si és d'empresa. Aquest, sorprenentment, gira la truita i diu que li sembla que sí. Davant de la meva cara de perplexitat, afegeix "...i és d'un autor que es diu Lundin, però aquest noi m'ha dit que no hi ha cap". L'Eva em mira estranyada preguntant-se perquè li demano per un llibre que ja he trobat esgotat a la base de dades. Quedo com idiota i no puc dir en veu alta que el client dona mostres de bipolaritat.