Desmitificant mites:
- "Take on me" (A-HA, 1984): A primera vista, sembla una cançó molt romàntica que va sobre un noi maco que coneix a una noia maca, i vol fugir amb ella (recolzada per un vídeo maquíiiiissim i súper romàntic, amb herois, acció, drama i aventures). Malgrat això, si ens fixem bé en la lletra, ens adonarem que la cosa és molt més simple... tan simple com un típic tiu que va molt cremat (possiblement borratxo) i que es posa molt pesat amb una tia que troba, per intentar fer coses amb ella. La cosa es posa molt i molt xunga cap a la part final de la cançó ("estás huyendo... iré por tu amor de todas maneras")
Sí, sé que gran part d'aquesta desmitificació és mèrit de la "gran" traducció que han fet en el vídeo...
http://www.youtube.com/watch?v=-zOzMR6J08w
- "The sun always shine on TV" (A-HA, 1984): Per si algú dubta del que comento amb "Take on me", tan sols cal que vegi la segona part del vídeo (perquè hi ha una segona part). El tiu cremat aconsegueix per fi muntar-s'ho amb la tia i, seguint una clàssica reacció masculina, desapareix (i molt ràpid). Després, marxa amb els seus col·legues per rememorar i celebrar el tema. "Toqueu-me! Creiu-me! Abraceu-me!". Molt típic tot.
http://www.youtube.com/watch?v=OatoAN96-qQ
dimecres, 21 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada