Ahir vam iniciar el nostre particular compte enrere a l'infern. Ja es comencen a notar petites aglomeracions; petits brots d'histèria i ansietat entre els clients; les primeres mil persones que et pregunten "què li regalaries a un/a noi/a de 1X anys que no llegeix" (resposta: res que tingui lletres?); els primers símptomes d'agarrotament a les mans després d'empaquetar...
Fet destacat del dia:
- Un client em va preguntar si tenia el llibre "Fish". Després de consultar a la nostra base de dades, li dic: "amb aquest nom, tan sols em surt un d'empresa que ara mateix no tenim disponible". Em contesta que no és aquest, ja que no té res a veure amb temes empresarials. Creu que es tracta d'una novel·la. Jo intento insistir: "no l'ha escrit un autor que es diu Lundin?". Em diu que està segur que no és aquell autor.
En aquell moment passa la meva companya de feina Eva i li pregunto si a ella li sona el llibre "Fish" (potser estava entrat amb un altre nom a la base de dades, i a ella li sonava). Es dirigeix cap al client i li pregunta si és d'empresa. Aquest, sorprenentment, gira la truita i diu que li sembla que sí. Davant de la meva cara de perplexitat, afegeix "...i és d'un autor que es diu Lundin, però aquest noi m'ha dit que no hi ha cap". L'Eva em mira estranyada preguntant-se perquè li demano per un llibre que ja he trobat esgotat a la base de dades. Quedo com idiota i no puc dir en veu alta que el client dona mostres de bipolaritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada