Radicalisme a l'hora dels àpats

A petició de la Sílvia:

Hi ha el pensament generalitzat de que, la gran majoria de les situacions, es poden resoldre amb molt de diàleg i un alt grau de comprensió. Les posicions més extremes tan sols les adopten, de manera continuada, aquells que no evolucionen ni volen evolucionar. Malgrat això, hi ha diverses exepcions que empenten a la majoria de la gent al radicalisme més absolut, essent una de les més conegudes el menjar. Per alguna raó, adoptem com a religió els nostres hàbits alimentaris i mirem malament a aquells que ens volen fer empassar coses que no ens agraden. Els de la yihad vegetariana poden entrar en coma si s'enteren de que, l'ensaïmada que s'estan menjant en aquell moment, porta sahïd de porc; mentre que un KKKarnívor es pot sentir ofés i ningunejat si troba dues fulles d'enciam i mitja tomata en el seu plat.
Però no tot és negatiu. Aquest radicalisme exacerbat també pot portar a les persones a potenciar habilitats innates, mai abans sospitades. En aquest sentit, s'han observat casos de persones, a priori, negades des de petites pel càlcul més elemental, que han pogut rivalitzar amb el mateix John Forbes Nash a l'hora de calcular les calories a ingerir en el seu dia a dia.

(Moltes coses d'aquestes són les que ha de suportar la pobre víctima encarregada de trobar un restaurant que vagi bé a tothom, quan fem sopars a la llibreria. Ànims, Jordi Ignasi!!)