Persones massa grans

Diàleg que va tenir lloc ahir a la llibreria, entre un client i jo:

- Perdona, sabries aconsellar-me un llibre per a una persona gran, que sigui àgil de llegir? Es que no aguanta gaire temps amb la lectura...

- Doncs suposo que el més indicat seria un best-seller. Saps més o menys quins temes li agraden? És home o dona?

- És home... però estava pensant que potser estaria millor regalar-li algun tipus de còmic... i ja seria ideal que no hagués d’estar gaire temps llegint per arribar al final de la història. No tens algun còmic que expliqui una història a cada pàgina, per exemple.

- Una recopilació de tires còmiques. Sempre són divertides de llegir i, evidentment, molt àgils.

- Sí! Les tires còmiques serien ideals! Quines tens?

- A veure... per a una persona gran potser és millor alguna tira clàssica... quina edat té exactament?

- 25 anys.

- ...

L'edat del client era també de vint-i-pocs anys. I jo pregunto: en casos així, podria arribar a ser justificable l’ús de la violència?

Els follets encara deixen monedes

Avui és un d'aquells dies que tothom ha decidit pagar el seu diari amb un bitllet de 50 euros. Absolutament TOTS es lamenten perquè diuen no tenir res més petit. Com és habitual en aquests casos, en el moment en el que em deixen sense bitllets -que no siguin de 50- i he de fer ús de molta moneda per tonar el canvi, es produeix el miracle. De sobte, tots els clients comencen a trobar en les seves butxaques unes monedes soltes que sumen l'import exacte. Es mostren molt sopresos perquè la xatarra apareix allà, com si fos per art de màgia. I encara hi ha gent que dubta de l'existència dels follets...