Diàleg que va tenir lloc ahir a la llibreria, entre un client i jo:
- Perdona, sabries aconsellar-me un llibre per a una persona gran, que sigui àgil de llegir? Es que no aguanta gaire temps amb la lectura...
- Doncs suposo que el més indicat seria un best-seller. Saps més o menys quins temes li agraden? És home o dona?
- És home... però estava pensant que potser estaria millor regalar-li algun tipus de còmic... i ja seria ideal que no hagués d’estar gaire temps llegint per arribar al final de la història. No tens algun còmic que expliqui una història a cada pàgina, per exemple.
- Una recopilació de tires còmiques. Sempre són divertides de llegir i, evidentment, molt àgils.
- Sí! Les tires còmiques serien ideals! Quines tens?
- A veure... per a una persona gran potser és millor alguna tira clàssica... quina edat té exactament?
- 25 anys.
- ...
L'edat del client era també de vint-i-pocs anys. I jo pregunto: en casos així, podria arribar a ser justificable l’ús de la violència?
dijous, 1 de març del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada