Mr. Scrooge tenia raó!

Mentre intentem superar com podem els interminables brots de grip (A, diuen), la fred sobtada, les pluges i els dies més foscos de tot l’any, arriben les festes de Nadal, les quals solen tenir conseqüències molt negatives per tots els nostres tipus de salut (ja sigui física, mental i/o de la nostra butxaca). Si comencem a enumerar el que fem durant tots aquests dies comencem a notar una sensació d’estrès que, segurament, ja arrossegarem durant tot l’any:

1) Col·lapse de reunions familiars.
En pocs dies hem de celebrar la nit de Nadal, Nadal, Sant Esteve, any nou i dia de Reis, la qual cosa aprofitem per quedar, segons una estratègia de torns molt ben dissenyada, amb tots els membres de la nostra família (i part de la dels altres). Després de tots els viatges que hem de fer i tota la gent que hem de rebre (cas en el que, a sobre, la feinada que s’ha de fer a casa és impressionant), acabem amb el síndrome de l’executiu que no para. Això per no esmentar els constants recordatoris que et fa el teu cosí tercer de perquè no l’aguantes.

2) Menjar que surt per les orelles.
Tothom ens oferirà grans àpats amb tota la seva bona voluntat i, com que el que ens posen per davant ens agrada molt i solem ser bastant golafres, acabem tornant a la feina amb 10 quilos de més i unes ganes increïbles d’estirar-nos a terra per no fer absolutament res.

3) Despeses exagerades.
Les ganes que es sol tenir per cobrar la paga extra per aquestes dates, es torna depressió en veure la velocitat amb la qual aquesta queda totalment fulminada. Amics invisibles, Nadal, Tió, Reis, Cap d'any... algú ha dit crisis?.

4) Regals inútils.
Tot i que sempre pensem que aquest any sí que regalarem alguna cosa original, acabem tots regalant i rebent el mateix de sempre: CDs i DVDs diversos, llibres, jocs de play, jerseis, colònies, mitjons... tot sempre seguint una política de no encertar ni de lluny amb els gustos de la víctima que rep el regal. Això sí, com he esmentat en el punt anterior, les despeses per comprar tot això suposaran la nostra ruïna.

5) Nadales a les botigues i centres comercials.
Mentre ens arruïnem i ens trenquem el cap (abans de caure en la redempció i regalar el que he comentat abans), els grans centres comercials i les botigues “ornamenten” el nostre entorn amb constants nadales, les quals no tenen una altra finalitat que voler recordar "l’obligació" que tenim de gastar. Tan maques que ens semblaven quan érem petits i com les odiem als pocs dies de sentir-les en l’actualitat!

6) Pel·lícules no aptes per a diabètics.
Durant aquests dies veiem com tant als cinemes com a les televisions arriben un seguit de pel·lícules nadalenques tan ensucrades que són difícils de digerir. No hi ha qui les vegi sense quedar-se en coma per sempre més. Els nord-americans no tenen més mania que fer milers de versions que es basen en el "Conte de Nadal" de Charles Dickens, amb un personatge com Mr. Scrooge que odia aquestes dates... però si el pobre home tenia raó! I sí, “¡Qué bello es vivir!” de Frank Cappra és una gran, gran pel·lícula... però cal que recitem tots els seus diàlegs de memoria?

Podria continuar ad infinitum (què dir dels pobres universitaris que, a sobre, han d'estudiar pels exàmens que comencen al Gener? I dels sempre patidors comerciants?), però penso que per avui ja m'he ratllat prou...