Les voltes que dóna la vida...
Fa vint anys, estava a l'institut ja fart de fer integrals, sistemes d'equacions, càlculs trigonomètrics i no sé quantes coses més.
Fa deu anys, estava fart de l'estrés dels tancaments; de perdre la vista amb les maquetacions; d'escriure articles en temps rècord i de fer entrevistes que anaven des de Penélope Cruz, al xarcuter de la plaça major del poble més petit de l'Alt Empordà.
Tot això m'ha portat fins el dia d'avui, en el que he rebut la tres visites consecutives a la llibreria. La primera, la d'una senyora que ha vingut a comprar la Vanguardia:
- Escolta, noi! El diari val 1,20. Jo et donaré 2,20 i m'hauràs de donar de canvi 1 euro. Entens el que vull dir, no?
La segona, la d'un home que ha vingut a demanar-me un llibre:
- Perdona, tindries el llibre "Cartes a un jove poeta?". En català, cartes s'escriu amb "-es" al final; no amb "-as".
La tercera, la d'un home gran que també ha comprat el diari:
- A veure, noi! Si el diari val 1,20 i t'he donat 10 euros, per què m'has tornat... eh... cinc... sis... set... vuit... cinquanta... setanta... vuitanta... Això! Vuit amb vuitanta euros?
Si veieu que ja no escric res més, és perquè, finalment, algú ha aconseguit que em talli les venes...
