Una parella d’adolescents es passeja per la
llibreria. Sembla ser que la noia li ha de fer un regal al noi, i aquest no es
talla suggerint el regal que pot fer. Li dona dues opcions: la primera, TOTS
els números que han sortit del manga One Piece (66 número a 6,95 €
l’exemplar). La segona -més modesta per
si, segons ell, “no li arriben els cèntims”-, TOTS els llibres que han sortit,
en edició de tapa dura, de Canción de hielo y fuego - Juego de tronos (5 volums que van de 38 a 48 euros l’exemplar). Mentre
que el noi fa un llarg discurs introductori del móns de George R.R. Martin i
del manga en general, la noia es va
quedant blanca per moments. Alhora, a mi em ve al cap que, quan tenia l’edat
d’aquesta parella, havia d’estalviar el que em donava la meva mare durant dues
setmanes si un diumenge volia anar al cinema...
Marxen i, acte seguit, arriba una família que
em fa sentir por cada cop que apareixen. Està formada un pare, una mare i dues
nenes de diferent edat, però clòniques. Aquestes darreres, sempre van vestides
exactament de la mateixa manera amb un conjunt on mai falten una diadema i
–atenció, que esgarrifa- un abric de pells. També crida l’atenció que, malgrat
que la més gran no té més d’uns set o vuit anys, no són gens inquietes. De fet,
no les he sentit parlar mai i, amb prou feines, es mouen. Sempre estan una al
costat de l’altra, en paral·lel, i es limiten a mirar fixament, amb cares molt
serioses. Recorden a certa escena famosa d’ El resplandor de Kubrick, però
fent més por.
Per la seva banda, el pare i la mare sempre
enlluernen amb una vestimenta on sempre predomina el blanc, normalment perquè
tots dos porten pantalons d’aquest color. Com no pot ser d’una altra manera, la
dona també fa ús d’un –extremadament odiós- abric de pells que està
perfectament conjuntat amb el de les seves filles, i que també sembla
infinitament car. Per acabar-ho d’adobar, es pentina com l’Amy Winehouse i es
maquilla com la Morticia Addams.
A l’igual que les seves filles, tampoc parla. Mai s’ha dirigit a mi cap altre
membre de la família que no fos l’home...
Com és habitual, em compren tres diaris que
agafa l’home i un parell de revistes que, en silenci, apropa la dona.
En fi, que després de dues intervencions i
d’acomiadar-me d’unes amígdales que han donat guerra fins l’últim moment, he
tornat.
