Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que protagonitza Meryl Streep sobre Margaret Thatcher, "La dama de hierro". El film està bé i la interpretació de l'actriu és genial... però em van sobrar les veus en off, presents durant tota la pel·lícula, d'un grup d'adolescents que hi havia als últims seients de la sala.
"Veieu? Ja us deia jo que la tal Thatcher és una escriptora famosa! A veure si algun dia agafeu un llibre, que esteu molt malament de cultura!", va recriminar als seus amics un dels nois quan, al principi de la pel·lícula, va veure a la protagonista signant exemplars d'una de les seves biografies.
És tan sols un exemple del poc rigor i qualitat dels comentaris. Espero que no surtin a la versió en DVD... (i que aquests nois aprenguin una mica d'educació i, ja de pas, que agafin algun dia un llibre de veritat... els hi aniria molt bé).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
El que m’ha passat avui és, com diria en Barney Stilson , llegendari. Una noia jove estrangera -probablement, estudiant del programa Erasm...
-
No sé si sóc l’única persona que li passa, però no puc evitar tenir-li certa animadversió tant al mòbil com al telèfon fix. Per alguna raó, ...
-
És un clàssic de cada diumenge. Just abans d’anar al dinar al qual han estat convidats, hi ha persones que van a la recerca de qualsevol est...