Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que protagonitza Meryl Streep sobre Margaret Thatcher, "La dama de hierro". El film està bé i la interpretació de l'actriu és genial... però em van sobrar les veus en off, presents durant tota la pel·lícula, d'un grup d'adolescents que hi havia als últims seients de la sala.
"Veieu? Ja us deia jo que la tal Thatcher és una escriptora famosa! A veure si algun dia agafeu un llibre, que esteu molt malament de cultura!", va recriminar als seus amics un dels nois quan, al principi de la pel·lícula, va veure a la protagonista signant exemplars d'una de les seves biografies.
És tan sols un exemple del poc rigor i qualitat dels comentaris. Espero que no surtin a la versió en DVD... (i que aquests nois aprenguin una mica d'educació i, ja de pas, que agafin algun dia un llibre de veritat... els hi aniria molt bé).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...