Ahir vaig anar al cinema a veure la pel·lícula que protagonitza Meryl Streep sobre Margaret Thatcher, "La dama de hierro". El film està bé i la interpretació de l'actriu és genial... però em van sobrar les veus en off, presents durant tota la pel·lícula, d'un grup d'adolescents que hi havia als últims seients de la sala.
"Veieu? Ja us deia jo que la tal Thatcher és una escriptora famosa! A veure si algun dia agafeu un llibre, que esteu molt malament de cultura!", va recriminar als seus amics un dels nois quan, al principi de la pel·lícula, va veure a la protagonista signant exemplars d'una de les seves biografies.
És tan sols un exemple del poc rigor i qualitat dels comentaris. Espero que no surtin a la versió en DVD... (i que aquests nois aprenguin una mica d'educació i, ja de pas, que agafin algun dia un llibre de veritat... els hi aniria molt bé).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada