És una putada quan el tancament centralitzat d'un cotxe es trenca. Ara mateix, tenim un Seat Ibiza en el que podem entrar sense tenir cap garantia de poder sortir. Per fer-ho (en qualsevol de les portes que volguem utilitzar), hem de baixar la finestra i treure la mà per ella, per intentar arribar a la maneta de la porta. Cal tenir el contacte posat (l'elevallunes és elèctric) i estudiar molt bé la posició i la mà que utilitzem ja que, més d'una vegada, m'he fet mal al dit gros intentant dur a terme aquesta "operació sortida" (sí, ja sé que per la resta dels humans això té un altre significat).
El no va a més es va produir fa pocs dies quan, al voler sortir del cotxe, em vaig adonar que la maneta exterior tampoc funcionava. Vaig intentar provar amb la porta de l'acompanyant i no vaig tenir sort. El cotxe estava totalment tancat. En aquell moment, vaig mirar cap als seients de darrera, de manera ràpida, per si em sortia un assassí en sèrie que em volgués pelar (era una situació típica que he vist a uns quants milers de pel·lícules). Per sort, l'única cosa que va sortir va ser la sensació de que potser hauria de veure menys films.
Finalment, vaig arribar a una conclusió meditada i lògica del que havia de fer per sortir d'aquella situació: pitjar repetidament i de manera histèrica el botó del tancament centralitzat, fins que sentís el familiar soroll de la maquinària que m'anunciés que ja podia obrir la porta. Vaig trigar una mica, però el pla va funcionar.
Sort que, en uns dies, jubilarem el cotxe...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
El que m’ha passat avui és, com diria en Barney Stilson , llegendari. Una noia jove estrangera -probablement, estudiant del programa Erasm...
-
No sé si sóc l’única persona que li passa, però no puc evitar tenir-li certa animadversió tant al mòbil com al telèfon fix. Per alguna raó, ...
-
És un clàssic de cada diumenge. Just abans d’anar al dinar al qual han estat convidats, hi ha persones que van a la recerca de qualsevol est...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada