Avui he tingut un somni recorrent: tornava a jugar a bàsquet. Després de molts d'anys, estava un altre cop en el pavelló de Salt esperant a la banqueta el meu torn per sortir a pista. Quan ja semblava que no jugaria ni un minut, l'entrenador es gira cap a mi i decideix fer el canvi. Tinc moltes dificultats per treure'm el xandall i trigo molt en fer-ho (coses dels somnis), però al final ho aconsegueixo. Salto a pista. El meu equip recupera la pilota en defensa i he de còrrer cap a la cistella contrària... però en aquell moment tinc una rampa en el bessó... una rampa REAL que em fa molt de mal i que em desperta de cop, en una manera horrorosa de fer-ho. Tinc la zona encara una mica adolorida.
En resum: m'he lesionat SOMIANT que jugava a bàsquet... serà veritat que ja tenim una edat?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada