Diversitat d'espècies a les Fires

Un any més arriben les fires de Sant Narcís, un dels pocs esdeveniments de les comarques gironines que fa sortir a tothom, sense gairebé excepcions, al carrer per gaudir (o no) dels diferents actes. Com es fàcil d'imaginar per l'anterior frase, el primer amb el que ens trobem quan decidim passar un dia de fires és un col·lapse de gent impressionant, el qual pot molestar més o menys a l'hora de caminar i és totalment infernal per aquells agosarats que agafen el cotxe i pronuncien la frase "avui aparcaré al cantó de les fires" (en el cas que hagin de passar per davant del col·legi Maristes un dissabte o diumenge per la tarda, es tracta directament de gent amb esperit suïcida). Dintre d'aquesta multitud de gent, podem trobar diferents "espècies" que viuen de manera diferent les fires segons la següent classificació per edats:

- D' 1 a 14 anys: Són éssers que han estat esperant les fires durant tot l'any i que, una vegada arriben, no estan disposats a marxar mai més d'allà. Tenen una predilecció especial per les atraccions, les quals provoquen la ruïna econòmica i el malestar físic (sobretot mareigs) de les espècies més grans que solen acompanyar-los. Els més petits d'aquest grup solen acabar el dia de fires plorant i cridant a un volum que, sorprenentment, supera al dels altaveus de les diferents atraccions (o almenys aquesta sensació tenen els acompanyants).

- De 14 a 27 anys: Aquesta espècie passa de tots els esdeveniments que hi ha a les fires excepte d'un que segueix any rere any com si fos una religió: les barraques. No importa que el subjecte estigui reclòs a un monestir tibetà, durant les fires de Sant Narcís estarà al passeig de la Copa amb un got de colors, sota la pluja (sempre plou un o més dies, per pura tradició). Solen anar en grups més o menys grans que es posen en forma de filera vertical per donar voltes i més voltes sense sentit per totes les barraques, i s'agrupen en forma de rotllana no uniforme durant les hores que es passen "apalancats" en una barraca específica, la qual solen marcar com a territori (moltes vegades, fins i tot hi ha qui fa les seves necessitats al seu voltant per acabar-ho de marcar). El seu mètode de diversió sol ser mirar constantment a alguns membres triats del sexe contrari i, sobretot, beure molt per poder caminar de tort entre la gent, duent a terme una proba d'agilitat que superen gràcies a l'experiència de les fires acumulades. Tot i que per barraques solen haver diversos grups de música tocant, per aquesta espècie no sol ser un punt fonamental per poder divertir-se.

- De 28 a 38 anys: És possiblement l'espècie que més depressions agafa durant el període de fires. Si no tenen fills o no els porten, encara es creuen estar dintre del grup anterior i van a passar la gran nit de barraques, tan sols per adonar-se que: a) Tot i que sempre volen aparcar el cotxe a prop, ho acaben fent en un lloc llunyà que no els hi fa cap gràcia. b) A partir de les 12 de la nit tenen són. c) Senten una forta olor a pixats (i a d'altres coses) que mai abans havien notat a barraques. d) No troben a tots els companys de sempre i es senten envoltats per mainada. e) Quan es paren a menjar alguna cosa, surten de les barraques i van cap a les fires per trobar una parada on els hi donen plats i poden seure. Quan se n'adonen que s'han deixat tot el sou de la setmana en quatre racions de patates braves i begudes, es posen malalts. f) Quan passa mitja hora des de que arriben, no entenen perquè no s'han quedat a casa mirant un DVD. En el cas de tenir fills, es posaran malalts i s'arruïnaran econòmicament, tal i com es descriu en l'explicació de la primera espècie, abans esmentada.

- De 39 anys cap a endavant: Aquesta espècie deixa de banda els aspectes anteriors de les fires i les torna a gaudir redescobrint el seu entorn: la fira de mostres, la de pintura, la d'artesania, la de llibres, les sardanes... Viuen tots els esdeveniments de manera molt més tranquil·la i compren xurros (sobretot de xocolata) sempre que van a voltar per les atraccions.

Bones Fires per tothom!!