Trucada que vaig rebre el passat diumenge a la 22:
- Llibreria 22...
- Hola! Sóc la mare de la Joana. Ja ho teniu tot preparat?
- Què? Perdoni, em sembla que s'equivoca... això és una llibreria.
- (Un moment de silenci) Necessiteu que us portem alguna cosa? Pel camí ens podriem aturar per algun lloc que estigui obert...
- Eh... senyora, de debò que s'equivoca. Està trucant a la Llibreria 22...
- (Un altre moment de silenci) Bé, si no necessiteu res, anem directament cap allà a menjar l'arròs. Fins ara, Manel!
I allà em vaig quedar. Mirant com un estúpid el telèfon i preguntant-me si m'havia de posar a fer una paella al mig de la llibreria (si mirava bé entre les promocions del cap de setmana dels diaris, encara la podia fer), o si havia d'avisar a la Sònia per dir-li que, d'un moment a un altre, se'ns podia presentar a casa una tal "mare-de-la-Joana"... i que volia arròs.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada