Aquest matí, mentre anava a buscar el meu entrepà per esmorzar, m'he quedat intimidat per una professora de P3 (P4 màxim), que preguntava a un grup d'alumnes de mig pam, que tenia davant seu:
- Algú d'aquí sap francès?
- Nooooooooo... - han contestat els alumnes de mig pam.
- Ningú sap francès? Ai, ai... Doncs per aquest carrer passaven antigament els francesos i l'anomenaven "croissant". Si mireu aquest edifici...
En veritat no ha dit "croissant" sinó una paraula semblant que no he entès, ja que, amb 36 anys (i després de passar per col·legi, institut i universitat), no tinc ni idea de francès... ni de com anomenaven els francesos els carrers i edificis de Girona.
Haurè de matricular-me a P3...
dijous, 10 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada