Aquest matí, mentre anava a buscar el meu entrepà per esmorzar, m'he quedat intimidat per una professora de P3 (P4 màxim), que preguntava a un grup d'alumnes de mig pam, que tenia davant seu:
- Algú d'aquí sap francès?
- Nooooooooo... - han contestat els alumnes de mig pam.
- Ningú sap francès? Ai, ai... Doncs per aquest carrer passaven antigament els francesos i l'anomenaven "croissant". Si mireu aquest edifici...
En veritat no ha dit "croissant" sinó una paraula semblant que no he entès, ja que, amb 36 anys (i després de passar per col·legi, institut i universitat), no tinc ni idea de francès... ni de com anomenaven els francesos els carrers i edificis de Girona.
Haurè de matricular-me a P3...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Avui he tingut davant dues dones de mitjana edat, molt estirades, que han decidit comprar un regal de mainada que valia 2,95 euros. "Ne...
-
Sempre em passa el mateix. Intento trobar el carregador de piles que sé que està a la habitació on tinc apilonades les coses velles, i ho ...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada