Dia per plorar

Dia pletòric.

Client núm. 1:

- Perdona... voldria un diari que sortia avui amb un suplement...
- Avui és diumenge... TOTS els diaris d'informació general porten suplement... bé,potser tots no... el Público no en porta...
- Merda! Són masses opcions... no sé quin suplement em pot agradar més. Millor passo de comprar res...

Client núm. 2:
Agafa el diari i una revista d'informàtica. Paga i marxa, deixant-m’ho tot sobre el mostrador.

- Perdoni! Marxa sense el que ha comprat!
- És igual. Ja llegiré tot això demà...
- Què? Com?
- (Es queda un moment rumiant) Bé, és igual. Ja agafo els diaris ara. – fent aquesta acció marxa, deixant-me a mi amb cara d’idiota.

Client núm. 3 (clienta, exactament):

- Perdona, tens la revista anual del Punt? Es sol vendre com a publicació apart del diari...
- No... que jo sàpiga, el Punt no ha tret cap revista separada del diari... a menys que es refereixi a l’Agenda del Pagès.
- No, no és l’Agenda del Pagès. És una revista que treu anualment...
- No, no la tinc.
- (Mira al voltant, entre totes les revistes). És una revista del Punt...
- Ja... però no tinc res de semblant.
- (Torna a mirar) Però surt cada any! Segur que la tens!
- Li juro que no, senyora...
- (Continua buscant amb la mirada). Mira, potser no m’he explicat. És una revista que el Punt treu a principi d’any i es ven de manera independent.
- Ja l’havia entès... però es que no la tinc! Potser aquest any no s’ha publicat per la crisi...
- Això no pot ser!
- No ho sé... però continuo sense tenir-la.
- Estàs segur?
- Seguríssim, senyora!
- Però és com una mena de suplement que es ven de manera independent...
- Sí, sí, sí... però li asseguro que no tinc aquesta revista. Provi més endavant!
- Però hauria d’haver sortit ja...

I dient això ha marxat, no gaire convençuda. No em sona de res el que em demanava, ni d’anys anteriors... però crec que començaré a redactar-la i maquetar-la jo mateix, per si torna la senyora.

Queda mitja horeta per poder anar a casa a plorar una estona...