Avui he vist el perill de molt a prop. Una dona volia regalar-li un còmic al seu fill i m'ho ha explicat de la següent manera:
- Vull un còmic, per al meu fill de 10 anys, que vagi de "IAAAAAAAAAAAAAAA!!" - mentre feia aquesta mena de crit, les seves mans es movien iniciant un cop de karate (o semblant), que m'atacava directament. Durant una dècima de segon, he tingut l'instint de contraatacar amb l'atac de la "grulla", que havia après de petit (com quasi qualsevol noi de la meva generació, veient Karate Kid). Malgrat això, m'havia agafat per sorpresa i no he tingut cap possibilitat. Se m'ha escapat el riure i, veient que la clienta no reia i que, d'alguna manera, m'ho estava dient tot molt seriosament, m'he hagut de refer com he pogut i recomanar-li alguns còmics com els que em demanava.
Evidentment, no m'ha fet ni puto cas i ha acabat agafant un Massagran (que no tenia res a veure amb el que em dèia, però a ella de petita li agradaven).
Que els Reis us facin passar un dia molt màgic!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada