El meu veí d'adalt ha decidit aquesta matinada que, en comptes de donar cops i insultar a enemics invisibles, tocava posar la tele a tot volum mentre es posava a veure una marató d'episodis de "La vuelta al mundo de Willy Fog". Encara resona al meu cap el "son - ochenta días - son - ochenta nada más - para dar la vueeelta al muuundo - son..."
L'odio profundament. Jo era més de "Dartacán y los tres mosqueperros"...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
Dos clients que he hagut de despatxar un darrere de l'altre, m'han sumit en una profunda reflexió: què són pitjors, les dones-channe...
-
Avui he reviscut el moment Polseres Vermelles de fa uns mesos, però amb un client molt més desagradable. Un home molt pedant m'ha deman...
-
Diumenge passat, quan estava a punt d’acabar la meva jornada a la llibreria, va sonar, a tot volum i de manera sobtada, una cançó provinent...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada