Accident!

A la llibreria, dos pares empenten dos cotxets, ocupats per les seves respectives mainades. Avancen badant en direccions oposades, com si fossin extres de la sèrie Walking Dead. Això no sé si és per culpa dels nostres prestatges plens de llibres, per interminables nits sense dormir o, simplement, perquè embadalir en determinats moments del dia forma part de la informació que conté el cromosoma Y.

De sobte, el món es torna una pel·lícula que passen a càmera lenta. El meu crit d’alerta no arriba temps i es produeix la inevitable col·lisió. Sento a un nen plorar. Remarco que el sento perquè, per molt que miro la seva petita cara, no veig cap reacció que indiqui que ho estigui fent. És un nen ventríloc! L’altra víctima de l’accident es limita a mirar cap a enlaire amb una expressió acusadora que té el seu pare com a únic objectiu.

Al final, els dos conductors novells es disculpen i segueixen el seus respectius camins. Malgrat el meu suggeriment, no veuen la necessitat de fer papers.

Potser seria una bona idea per a tots aquells que van a la recerca de muntar un negoci en temps de crisi, la d’obrir una autoescola per pares badoques. Potser una L, ben penjada a l’esquena, podria evitar molts d’accidents...