Aquesta tarda, una dona temerària, ha vingut amb una amiga per comprar un còmic que li havia demanat el seu fill. Mentre el comprava, s'anava excusant amb l'amiga:
- Dona esgarrifada: No entenc que li ha agafat ara al meu nen, que m'ha demanat que li comprés aquest còmic... no fa per ell!
- Amiga de la dona esgarrifada: Vols dir? Ja fa per un nano d'onze anys...
- Dona esgarrifada: No, no... per el meu no. Ell és molt intel·ligent i està acostumat a llegir llibres molt gruixuts des de fa temps...
Mentrestant, darrere de les dues dones, esperava pacientment una cua de persones ADULTES que acostumen a comprar aquell tipus de còmic.
Em pregunto que dirà aquesta mare quan, dintre d'un parell d'anyets (o abans) descobreixi que el seu nen comença a "llegir" revistes d' "anatomia"... això sí, gruixudes, perquè és intel·ligent.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada