L'informe del follet Sanuk

Sanuk va presentar, amb les mans encara tremoloses, el pergamí amb l’informe sobre l’estat de la humanitat. Ha estat horrible, germans, va dir amb un fil de veu, dirigint-se a tots els membres de l’assemblea que havien d’estudiar-lo. Cada 182.500 cicles solars, l’assemblea que representava a totes les races d’éssers existents de Terra Màgica (la qual era una terra màgica de debò no un parc d’atraccions, com en un principi a alguns els hi pot semblar) triava un dels seus follets més preparats perquè sortís al món que els humans anomenen “real” i avalués, mitjançant un meticulós estudi , si la humanitat estava prou evolucionada com per poder conviure amb ells, i així poder beneficiar-se de la màgia que els envoltava però que havien decidit ignorar . Zora, presidenta de les fades del bosc i cap del consell, va començar a llegir l’ informe amb veu ferma i clara, mentre la resta del consell escoltava en un quasi reverencial silenci:
La humanitat no està preparada per saber de la nostra existència i conviure amb nosaltres. És més, semblen estar en un estat de salvatgisme com mai abans s’ha pogut descriure en cap informe anterior. Per poder estudiar als habitants de Món Real, vaig decidir barrejar-me amb ells en la seva seu més sagrada. En un principi vaig pensar que era, a l’igual que passava en l’estudi passat, una d’aquelles construccions que ells anomenaven “Església”, on es solien reunir tots els membres d’un poblat per adorar a la seva deïtat durant una estona... però em vaig equivocar. Aquell nou recinte sagrat l’anomenaven “centre comercial”, i en ell s’aplegaven, de manera caòtica i desordenada, quasi tots els membres de tots els poblats que l’envoltaven. En els casos de devoció més extremes, alguns humans podien romandre en ell pràcticament un cicle solar sencer. De sobte, vaig veure la realitat: no era un culte a una deïtat, sinó una reconstrucció del mateix infern. Hi havien homes agenollats implorant pietat perquè volien sortir d’allà; dones embogides que no paraven d’agafar i regirar del dret i de l’inrevés tot el que trobaven; nens declarant la guerra als seus ascendents, mentre s’abraçaven a mil i un objectes; esclaus fent girar una mena de cintes que no paraven de donar voltes i que transportaven en molt poc espai, i de manera inútil, els objectes que agafaven la resta d’humans; persones carregades amb pesos impossibles de portar; parelles separant-se al discutir sobre els seus parents; olors penetrants que et perseguien; calor asfixiant; sons que en un principi semblaven agradables però que posaven a proba la cordura de qui els sentia, ja que es repetien una i una altra vegada; humans plorant desconsolats després de mirar dintre del sac on guarden l’or i alguna classe de substitut fet a base d’un material anomenat “plàstic”; homes i dones agafant de manera desesperada una quantitat d’aliment que, sense cap mena de dubte, han d’estar destinats una pròxima, llarga i cruel guerra; veus enganyoses i endimoniades, que semblaven sortir de tot arreu i que anunciaven una i altra vegada que ja havien arribat un tal Nadal, unes claus santes i tres reis d’orient... En resum, tota una orgia de caos i destrucció organitzada per uns éssers que no poden ser etiquetats d’una altra manera que no sigui com a bàrbars.
Una vegada va acabar de llegir l’informe, Zora va aixecar el cap i va dir mirant a tots els assistents: I si ens oblidem ja d’una vegada d’aquests pringats? Cada 182.500 cicles solars ens espanten d’una manera diferent...

Bones Festes!