Quatre clients

Per on començo?  

Client 1: 

Tots els matins de diumenge, sóc l’encarregat d’obrir la llibreria petita que queda just davant de la principal. Allà venem els diaris, les revistes, els còmics, els llibres de butxaca i la ciència ficció. Malgrat que únicament obrim la “llibreria gran” un diumenge a l’any –el que cau just abans del dia de Nadal -, cada setmana hi ha algun client despistat que es sorprèn al trobar-la tancada . El problema es quan aquest client no s’ho pren bé... com va passar tres setmanes enrere: 

- Perdona, no teniu la llibreria principal oberta? 

- No, els diumenges no s’obre. 

- Però... es que al cartell d’horaris posa que sí que s’obre! 

- No. Al cartell d’horaris s’especifica que obrim els diumenges de 9 a 13,30, únicament aquesta part. La de revistes, diaris, còmics, butxaca... 

- Això no es veritat! Mira! T’ho demostraré... – dient això, el client indignat es va dirigir cap al cartell d’horaris... i, evidentment, es va trobar amb la especificació que ja li havia comentat. Podria haver acceptat que no s’havia fixat bé o que no s’ho havia llegit del tot, però va preferir recórrer a la “pataleta” – Però... això és publicitat enganyosa! 

- Perdoni? 

- És evident! Les lletres on s’especifica que tan sols s’obre la secció de diaris i còmics són més petites que la resta! 

- Home... són més petites perquè conté una frase més llarga que la de “diumenges i festius”... però, tot i així, la font és molt gran i es veu a simple vista. No és precisament lletra petita... 

- Continuo dient que és publicitat enganyosa! 

- Perdoni... vostè sap que la publicitat enganyosa es fa per treure un benefici, no? De veritat creu que guanyem alguna cosa fent venir a la gent els dies en els que la llibreria està tancada? 

 I així, sense saber ben bé que contestar -però sense deixar de rondinar-, va marxar.  

Client 2: 

Una noia arriba a la llibreria i em demana “un triangle”: 

- Un triangle?... què vols dir exactament? 

- Doncs això, un triangle... - alhora que parlava, em feia un gest on dibuixava un triangle equilàter, unint el dit gros i l’índex de les dues mans. 

- Et refereixes als triangles de cotxe? 

- No. Triangles d’aquells que serveixen per mesurar. 

- Com? 

- Ja saps... hi ha les regles, les escaires, els triangles... 

- Ah! Vols un cartabó! 

- Això! 

- Doncs hauràs d’anar a una papereria... però demana un cartabó! 

Client 3: 

Un clàssic portat a l’extrem: 

- Perdona, em podries aconsellar un llibre per a algú que no li agrada llegir? 

- (Sight) Quines aficions té? Què li agrada? Quina edat té? 

- Té disset anys. Se m’havia acudit que li agrada molt el videojoc World of Warcraft... no tindries algun llibre sobre això? 

- Doncs sí. Han sortit alguns llibres de World of Warcraft... 

- Però... són llibres per llegir? 

- Sí... normalment, solen servir per això... 

- I no tens alguna cosa amb menys lletres? 

- Amb menys lletres? Bé estan els còmics... però crec que ara mateix no en tenim... 

- No, això no. Voldria alguna cosa de World of Warcraft amb menys lletres que un llibre o un còmic... 

- Em... doncs com no sigui el mateix joc... 

 Client 4: 

Des de que hi ha el boom d’ Els jocs de la fam, podria escriure tot un llibre... ahir em vaig trobar amb un altre exemple, amb una altra adolescent: 

- Perdona, em podries dir quina versió d’Els jocs de la fam està millor? La catalana o la castellana? 

- Et refereixes a quina és la millor traducció? 

- No, em refereixo a la història. Quina està millor? 

- Eh... bé, no m’he llegit cap de les dues versions i no sé les llicències que poden haver pres els traductors... però com que no he sentit denúncies de l’autor al respecte, dubto que hagin canviat la història. És la mateixa , triïs la versió que triïs... 

Ara tan sols espero que a la versió castellana no sigui la dolenta la Belén Esteban, mentre que a la catalana estigui darrera de tot el flautista d’una cobla sardanista...