dissabte, 18 de febrer del 2012

El nou repartidor

Des de fa unes setmanes, arriba a la llibreria un repartidor nou de revistes. És una mica especial. Bé, en veritat és MOLT especial.

El primer dia que me’l vaig trobar ja em va deixar una mica aturat. Es va dirigir a mi, com si em conegués de tota la vida, i em va donar tot un discurs sobre uns còmics, que ara no recordo. Deu minuts de discurs. Mentrestant, jo intentava atendre als clients que anaven arribant. Acostumat als repartidors (normals) que arribaven sempre atabalats, perquè havien de passar per cent mil llibreries en temps rècord, era tot un canvi.
Això era al principi. Ahir divendres ja es va destapar del tot. Al deixar les revistes va començar la paranoia:

- Escolta, tu sabies que abans la Terra tenia dues llunes?
- Com?
- Sí, home. Fa poc que ho han descobert els científics. La terra tenia un segon satèl·lit que va xocar contra la lluna i va quedar destrossat. Com a conseqüència, es van formar diversos meteorits que van anar cap a la terra. Un d’ells era molt gran i va fer que s’extingissin els dinosaures.


En aquell moment, hauria d’haver contestat alguna cosa semblant a aquesta:

- Ah! Això és realment interessant! Bé, ja ens veurem la setmana vinent!

En lloc de dir això vaig contestar d’una altra manera. Després ho vaig lamentar profundament:

- D’on has tret això? Si, tan sols per començar, hi ha més d’una teoria sobre la extinció dels dinosaures. La del meteorit que va caure a la terra, és tan sols una d’elles...

Acte seguit va seguir tota una conferència “científica” que no sé quant va durar. Segons ell, no sé quins astrònoms havien descobert el següent:

Lluna 2 xoca amb lluna. A lluna es formen muntanyes, perquè s’aixeca la terra. Per culpa de la força de l’impacte, perd la seva forma d’esfera perfecta i queda ovalada. Lluna 2 queda feta merda. Es transforma en un meteorit gran i molts de petits. El gran provoca l’extinció dels dinosaures i mou les plaques tectòniques de la terra. Això també fa que es desplacin els continents. A l’igual que la lluna, la Terra queda ovalada. Els meteorits petits es reparteixen per tota el planeta, donant lloc a molts elements i minerals, que ara considerem "normals". Apunt: l’únic element originari de la terra és l’hidrogen. La resta són restes de meteorit d’origen extraterrestre.

Una vegada va acabar d’explicar-se, es va quedar recolzat a la porta de la llibreria i, en posat xulo, em va dir:
- Doncs tot això és ciència. Vols saber alguna cosa més?

Amb els ulls com plats, tan sols em vaig poder limitar a negar amb el cap. Quan va marxar, vaig pensar si havia de trucar a la distribuïdora per pregar que deixessin de treballar amb la revista “Más Allá”. O almenys intentar que el seu repartidor nou no la llegís. Em puc jugar l’estat de la meva futura salut mental.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Un viatge del futur al passat

Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...