Per fi ha arribat el moment. Els darrers dies han fet que acumulessis un cansament extrem i ja pots fer l'única cosa amb la que has somiat durant tota la setmana: dormir sense despertador. Apagues el llum i caus al llit amb els braços oberts, com si el volguessis abraçar. De fet, sents que l'abraces i ell et correspon. Et relaxes i, als pocs segons, notes que el teu cap comença a situar-te al desordre i imatges sense ordre coherent de l'inconscient. El silenci de la nit t'envolta fins que...
BZZZZ!! . BZZZZZ!! . (Un putu mosquit està fent vols rasants, prop de la teva orella).
No crec que hi hagi fet o història que pugui superar el terror psicològic que sents quan passa això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada