dissabte, 10 de desembre del 2011

Radicalisme a l'hora dels àpats

A petició de la Sílvia:

Hi ha el pensament generalitzat de que, la gran majoria de les situacions, es poden resoldre amb molt de diàleg i un alt grau de comprensió. Les posicions més extremes tan sols les adopten, de manera continuada, aquells que no evolucionen ni volen evolucionar. Malgrat això, hi ha diverses exepcions que empenten a la majoria de la gent al radicalisme més absolut, essent una de les més conegudes el menjar. Per alguna raó, adoptem com a religió els nostres hàbits alimentaris i mirem malament a aquells que ens volen fer empassar coses que no ens agraden. Els de la yihad vegetariana poden entrar en coma si s'enteren de que, l'ensaïmada que s'estan menjant en aquell moment, porta sahïd de porc; mentre que un KKKarnívor es pot sentir ofés i ningunejat si troba dues fulles d'enciam i mitja tomata en el seu plat.
Però no tot és negatiu. Aquest radicalisme exacerbat també pot portar a les persones a potenciar habilitats innates, mai abans sospitades. En aquest sentit, s'han observat casos de persones, a priori, negades des de petites pel càlcul més elemental, que han pogut rivalitzar amb el mateix John Forbes Nash a l'hora de calcular les calories a ingerir en el seu dia a dia.

(Moltes coses d'aquestes són les que ha de suportar la pobre víctima encarregada de trobar un restaurant que vagi bé a tothom, quan fem sopars a la llibreria. Ànims, Jordi Ignasi!!)

dijous, 8 de desembre del 2011

Telepatia amb els clients

Acabo de descobrir que sóc telèpata!! Un client, amb roba cara i pentinat impecable, ha triat tres llibres del cistell de saldos que tenim a 2 euros. Quan ha anat a pagar, amb expressió de tiu espabilat que se les sap totes i veu profunda, m'ha dit: "ja que agafo tres llibres, podries fer-me algun tipus de descompte... (moment de silenci)... No saps que vull dir? No sé... per exemple, em podries regalar un dels llibres o deixar-m'ho tot per 5 euros...".
No sé quina cara he posat, però l'home ha frenat en sec la seva exposició, m'ha demanat disculpes i ha canviat la seva pose de "tio listo" a una altra de tiu avergonyit. I tot sense dir res! Tinc poders!!

Un viatge del futur al passat

Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...