El meu bloc de pisos és genial. El veí que viu a sobre meu, és un noi jove que no es gaire normal i fa por. Es posa a ballar i picar de mans cada dia, seguint un horari que va d'1 a 5 de la matinada... quan està tranquil. De vegades comença a donar cops als mobles, mentre va dient "joder" i "fill de XXXX" a algú (viu sol). Ja he hagut de pujar vàries vegades per parlar amb ell, tot i el risc evident de ser un més dels cadàvers que deu tenir amagats en alguna part del seu pis.
Per la seva banda, la meva única veïna d'escala és una dona de mitjana edat amargada, que es queixa de qualsevol cosa i de qualsevol soroll... excepte dels que fa el meu veí de dalt, és clar (és el fill d'una suposada amiga seva). Ara, quan marxo a treballar cada tarda a les quatre, sento que crida "animal!" cada vegada que tanco la meva porta, ja que li molesta el soroll que fa.
Crec que tinc dues opcions: canviar-me de pis o transformar-me en un psicòpata més del bloc. Què fer?
diumenge, 18 de setembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Un viatge del futur al passat
Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...
-
- Jo prefereixo les edicions de butxaca a les grans ja que són més ràpides de llegir . - Vols dir? Però si em sembla que tenen, exactament,...
-
A petició de la Sílvia: Hi ha el pensament generalitzat de que, la gran majoria de les situacions, es poden resoldre amb molt de diàleg i ...
-
Des de fa unes setmanes, arriba a la llibreria un repartidor nou de revistes. És una mica especial. Bé, en veritat és MOLT especial. El p...