diumenge, 25 de març del 2012

Regals d'urgència

És un clàssic de cada diumenge. Just abans d’anar al dinar al qual han estat convidats, hi ha persones que van a la recerca de qualsevol establiment que puguin trobar obert, per comprar algun regal que els pugui fer quedar bé. Busquen una solució d’urgència que puguin portar embolicat en paper de regal i, així, poder sortir del pas.

Aquest matí he rebut a una parella de mitjana edat, extremadament mudada, que tenia aquest mateix pla. Com sol ser habitual en aquests casos, han entrat a la llibreria mirant a esquerra i a dreta, posant la mateixa expressió que posarien si s’haguessin perdut en plena selva. Després de passar per davant del mostrador i d’ignorar la meva salutació, han començat a agafar consciència de que, potser, haurien de regalar un llibre. No hi havia gaires opcions més. De sobte, la dona ha agafat un de qualsevol (en aquest cas Les veus del Pamano de Jaume Cabré) i s’ha dirigit a mi:

- Escolta, noi: aquest llibre li agradarà a la meva sogra?
- (Sense reprimir-me) No tinc ni idea, senyora. La veritat és que no conec a la seva sogra! Aquest és un molt bon llibre que agrada a molta gent, però... saben quin tipus de literatura sol llegir?
- No...
- Em poden dir algun llibre que s’hagi llegit i li agradi?
- No...
- Espera! –ha intervingut el fill de la dona a la qual estava destinat el regal – Crec que li agradava la novel·la històrica!
- Quan diu novel·la històrica... es refereix a que es basa en fets reals o a una novel·la romàntica situada en el passat?
- No ho sé... crec que una vegada va comentar alguna cosa de que li agradava aquest tipus de novel·la... però no sé ben bé a què es referia!
- Eh... home, Les veus del Pamano és una novel·la històrica que...
- Doncs ja està bé! – m'ha tallat la dona – Ens el quedem! Embolica’l que arribem tard! – suposo que en aquell moment no he fet gaire bona cara perquè, al mirar-me, la senyora ha canviat la seva expressió i ha afegit un “si us plau”.

I així ha passat un altre matí de diumenge (amb molta son per culpa del canvi d’hora)...

Un viatge del futur al passat

Suposo que totes les feines tenen una part més gran o més petita de pura rutina . Això fa que moltes vegades hi hagi parts de la jornada...