Segons Darwin i la seva teoria de l’evolució, les
diferents espècies que han aconseguit arribar fins als nostres dies, ho han fet
mitjançant un procés de selecció natural. Els animals –entre ells, l’home- han
hagut d’evolucionar i adaptar-se al seu entorn durant milions d’anys per poder sobreviure. Si deixem de
banda els possibles prejudicis religiosos, la teoria sembla certa... fins que
arriba algú que la contradiu.
Un exemple d’aquest algú, el vaig poder veure
ahir a la llibreria. Un noi d’uns vint-i-tants anys, que anava acompanyat per la
seva parella, saltava per tornar a posar al seu lloc un Naruto que havia
agafat. La lleixa on estan col·locats els números endarrerits d’aquesta
col·lecció de còmics manga, està situada a una alçada a la qual li costava arribar. El
subjecte, per fer el seu segon o tercer salt, va fer un pas enrere que el va
portar a entrebancar-se amb el tamboret que tenim per poder arribar bé a la
lleixa. Això el va portar a que exclamés:
- Merda! Puto tamboret !!
Acte seguit, va continuar amb els seus salts
per intentar col·locar el còmic.
- No pots arribar bé? – va preguntar-li la noia que
l’acompanyava.
- No, està massa alt!
Mentrestant, jo m’ho mirava tot amb cara de pòquer,
sense saber gaire bé si els hi havia de dir o no com s’utilitza un tamboret.
Potser hem errat no posant un manual d’instruccions al costat...
I així és com un sol individu pot enviar a la merda
dos segles d’estudis de teories evolutives...
